Th_pauriba

L’11 S, l’atemptat terrorista a les Torres Bessones de Nova York, va ser una representació —certament espectacular, de cara al món i a gran escala— de la carta número XVI dels arcans majors del Tarot.

Bin Laden es trobava a la cruïlla senyalada en el moment apropiat i ha esdevingut la cara visible, mediàtica, del terrorisme, així com als Beatles i als Rollings els tocà ser-ho de la revolta dels joves.

El terrorisme neix al si d’una civilització deshumanitzada, paranoica i renegada de la pròpia natura, que té el cul instal·lat en la por.

Tot és trola, per descomptat. A l’hora de la veritat, el dego­teig de desastres i desgràcies és tant constant que ni el més ruc (o ric) no és capaç de pensar que, sense seguretat, podria ser pitjor.

Nosaltres els terroristes

Pau Riba

Nascut l'any 1948, és majoritàriament conegut per la seva faceta de cantautor, amb discos com el cèlebre Dioptria I i II (1968-69), també ha publicat textos de més o menys extensió gràcies a la seva facilitat per relacionar-se i jugar amb el món de les lletres. Ho podeu comprovar, per exemple, en llibres com: Al·lolàlia (Proa, 1999), un recull d’articles sobre “timologia” (invencions lliures sobre els orígens dels mots); Ena (Quaderns Crema, 1987), una excel·lent i iconoclasta novel·la; Lletrarada (Proa, 1997), un recull de totes les lletres de les seves cançons. Nét de Carles Riba i Clementina Arderiu, ell mateix diu que la facilitat per jugar amb les lletres li ve per via intravenosa, a través de l’àcid desoxiRibanucleic. Aquest text que publiquem ha estat autoeditat per l’autor en forma de llibret i únicament es comercialitza després de les seves actuacions; ha estat redactat el passat mes d’octubre del 2005, mentre l’autor es recuperava d’una pneumònia.


1

L’11 S, l’atemptat terrorista a les Torres Bessones de Nova York, va ser una representació —certament espectacular, de cara al món i a gran escala— de la carta número XVI dels arcans majors del Tarot. La que duu per nom La Torre i significa daltabaix, esfondrament de l’ordre establert, restabliment de les energies que harmonitzen el superior amb l’inferior. I no només això. També va ser la destrucció simbòlica i en càmera lenta de Jaquin i Boaz, les columnes que guardaven l’entrada del Temple de Salomó, que simbolitzen els dos principis i estan relacionades amb la carta II, La Papissa, i amb els bessons astrològics.

2

L’esfondrament dels principis ve a sumar-se al tan airejat ocàs de les ideologies: si dreta i esquerra significaven ja poc, bo i dolent, positiu i negatiu, acceptable o inacceptable, significaran a partir d’ara encara menys. La irrupció de Bin Laden i el terrorisme kamikaze no tant sols s’ha carregat els valors tradicionals de què es nodria la figura del revolucionari romàntic i sentimental en lluita per la defensa dels oprimits i els desvalguts sinó que —sobretot—ha dinamitat els principis bàsics de l’ètica i la moral damunt els quals semblava tenir coixí la condició humana.

 

3

El missatge d’aquesta nova forma de lluita passa, per una banda, pel sacrifici impertèrrit d’innocents i, per una altra, pel sacrifici silenciós, desdramatitzat, d’un mateix —la immolació voluntària—: combinació perfecte per a una eficàcia implacable, impol·luta (a penes deixen rastre, no queden culpables directes, no queden executors que puguin sentir-se culpables) i d’efectes cúbics, ja que sotraga físicament, èticament i sentimentalment. Sobretot sentimentalment. Toca la fibra més sensible. Commou al més profund. Arrenca els sentiments més bàsics.

4

Però també els enfronta, ens enfronta, amb la raó. Per ser eficaç en la seva lluita —i creieu que ho és, que aconsegueix amb plenitud el seu propòsit… al punt que té el món entre l’espasa i la paret (parlant-ne, elucubrant, escagallonant-se) i que, en honor a la veritat, hem d’acceptar que, si més no a hores d’ara, està guanyant la partida—, el nou terrorisme ha hagut de despullar-se de tot sentiment i deshumanitzar-se. Posar en qüestió el valor de la vida —la vida en si, pròpia o aliena—, i posar en qüestió el valor de l’ésser humà; la solidaritat, la pietat, la intel·ligència.

5

Això vol dir que la lluita es planteja a un altre nivell. Un nivell no material que deixa perplex el nostre tan arrelat paviment materialista. Des que la seva arma és el suïcidi, el nou terrorista no ho fa per diners. Ni tampoc no ho fa pel poder o la glòria terrenal. En no poder participar del resultat del seu acte, la seva motivació ha de ser per força altruista: actua en funció d’un futur que ell no viurà, perquè altres puguin fruir-lo. És un místic, i segueix sent idealista, i creient: creu en un nostre futur d’aquí i en un seu futur d’allà, del més enllà, on Alà li ofereix complaença.

6

¿Com agafar-lo? El seu resultat és una devastadora destrucció assassina… a més d’inhumana, immoral, inacceptable. Però lluny de la cobdícia o l’ànsia de poder, el que el mou és un sentiment humanístic, altruista i temorós de déu. És ingenu i no apte per la maldat —que posa com a condició poder assaborir-ne el fruit—. De totes les possibles causes relacionades amb trastorns de personalitat, consciències alterades i abduccions mentals que puguem imaginar, la ira venjativa és potser la única que li escau. I encara, de caràcter abstracte. De filiació divina.

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits