Arquitectes

L’estratègia quan projectes arquitectura és saber anticipar les desgràcies inherents al procés.

Intentem fugir de l’hedonisme de l’arquitectura, de la composició que aïllada està bé però contextualitzada no deixa de ser una anècdota. Tenim una responsabilitat pública a l’hora de construir carrer

El responsable de l’Ajuntament de tota aquesta planificació, que és l’Acebillo, t’explica Barcelona no només des del punt de vista del ciutadà sinó com un procés econòmic, i segons ell està claríssim, no hi ha dubte: “jo porto aquesta patum perquè és la manera que Aigües de Barcelona estigui disposada a invertir calés en un gran edifici...”

L’arquitectura que es fa ara, fins i tot la que es titlla de sostenible, a vegades, no té res de sostenible. El sistema de necessitats segueix essent el de sempre: un promotor que ha de guanyar diners, un ajuntament que ha de cobrar unes taxes, tothom ha de xupar del bote i això és bastant incompatible amb el que diuen pretendre.

Si la quantitat d’espai lliure que s’ha alliberat en l’operació del Fòrum la poséssim en petits interiors d’eixample recuperats i convertits en parcs segur que tindríem una Barcelona millor

"Vivim en la ciutat del creixement i no del desenvolupament"

Per Guillem Miralles

Josep Ricart Ulldemolins (Cerdanyola del Vallès, 1973). Des del 1999 és arquitecte per l’ETSAV. És soci (juntament amb tres socis més) del despatx H Arquitectes. Està cursant el doctorat, exerceix com a professor de Projectes a l’ETSAV i desenvolupa tasques d’investigació en el Centre de Recerca i Serveis per l’Administració Local.

 

Roger Tudó Galí (Terrassa, 1973). Des del 1999 és arquitecte per l’ETSAV. És soci (juntament amb tres socis més) del despatx H Arquitectes. Exerceix de professor de Construcció a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de La Salle de Barcelona.

Els dos entrevistats han col·laborat diverses vegades a Paper de Vidre, Josep Ricart escrivint articles d’opinió i Roger Tudó amb poesies visuals. Si voleu saber més informació sobre la seva trajectòria, amb premis i concursos, mencions a diverses publicacions, i amb les característiques dels edifics projectats, podeu visitar la seva nova web: http://www.harquitectes.com

 

R. Ens hem caracteritzat pel coneixement profund d’unes arquitectures de les quals ens hem influenciat. Des de fa uns anys, l’arquitectura s’ha globalitzat i ha entrat en el món dels superdespatxos, i tot i que els referents personals continuen essent els mateixos, aquests s’han fet tan grans i famosos que comencen a fer fàstic.

G. ¿Han perdut autenticitat?

J. Sí, han entrat en una dinàmica productiva de despatx que no s’assembla gens, no només al que nosaltres podem arribar a fer, sinó també al que ens interessa. I, d’altra banda, és el rotllo aquell de quan eres jove i deies: hòstia, tinc una cinta pirata d’un grup de música collonut, i resulta que, al cap d’uns anys, aquest grup acaba venent una brutalitat de discos. Els segueixes admirant però no saps fins a quin punt et molesta perquè ha esdevingut un coneixement compartit o perquè realment estiguin ara fent pitjor música. Passa una mica això.

G. ¿I si exceptuem el que serien els referents, com haurien evolucionat els vostres punts de vista respecte quan estudiàveu la carrera?

R. Ho hem especificat tot molt més a la realitat, ara ja no són només idees de projectes. Ja trebàllavem en equip abans d’acabar la carrera, però ara som quatre arquitectes i posar-se d’acord obliga a desglossar molt les coses. El que pensem no és tan ingenu sinó que ens recolzem en un sentit comú genèric.

J. Abans ens alimentàvem i ens retroalimentàvem de les referències publicades. El fet de fer-te professional et permet veure les coses de més a la vora i relativitzar la informació impresa. També hem sigut més sensibles a certes formes d’arquitectura més anònima, i a la idea de teixit urbà com a producte anònim i sumatori d’altres arquitectures.

G. I, en referència a aquest sentit més pràctic, quins són els principals obstacles que trobeu en el dia a dia de la vostra feina i que no us deixen assolir els vostres objectius com a arquitectes?

R. Jo fa un temps atribuïa la culpa d’aquestes dificultats als clients. Però, quan ja has trobat la manera de dialogar amb els clients, el que resulta més dificil és trobar una empresa constructora que sumat als factors del temps, pressupost i clients et permeti assolir l’objectiu que tenies inicialment.

J. La principal dificultat des del punt de vista creatiu és tenir uns objectius clars. També hi ha la dificultat més prosaica dels sistemes de construcció, fixa’t, hi ha clients que fins i tot no saben signar un taló (literalment), intentes dialogar amb una persona amb la qual has d’usar un codi tant primari que és molt dificil parlar d’arquitectura. Nosaltres no volem deixar de fer guanyar calés a aquesta gent ni arruinar-nos fent arquitectura però per segons quines persones la interpretació de guanyar-se la vida és molt diferent a la nostra. Hi ha molts intermediaris i interlocutors en tot el procés, i tots parlen un llenguatge específic i diferent, i se suposa que tu has de saber parlar tots aquests codis.

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits