Dali

Dalí possiblement, patia disgrafia, una variant de la dislèxia

Dalí descobreix en Pujols un sistema de pensament anterior al segle de les llums, i en certa manera precursor de la postmodernitat

Oblida Catalunya i se’n va a França, on troba un espai vital on serà comprès, a més de que tan sols a París seria comercial l’obra que ell pretenia pintar.

Gala és la bombolla que permet a Dalí no tornar-se boig i mantenir-se en una mena d’úter etern.

Ningú és profeta a la seva terra. Ell va ser un covard mesquí i de dretes, que en moments, davant la premsa, no sabia medir les seves paraules. I va ser també un geni de l’art, la literatura i el pensament.

"Dalí muntaria avui uns videoarts espatarrants"

Per Adolf, Teresa Amat, Ester Andorrà, Jordi Armengol, Jordi Marlet, Guillem Miralles, Pep Salazar, Màrius Serra i Tina Vallès

Ricard Mas (Sabadell, 1966) està especialitzat en art contemporani. Ha estat comissari de les exposicions “L’Art de falsificar”, “Èczema. Del textualisme a la postmodernitat”, “Dalí il·lustrat” i “Els artistes catalans i la publicitat”. És comissari juntament amb Daniel Giralt-Miracle i Francesc Fontbona, de l’exposició “Dalí. Una vida de llibre” realitzada en motiu de l’Any Dalí a la Biblioteca de Catalunya.

Jordi Marlet: Expliqui’ns el motiu, contingut i objectius de la propera exposició Dalí, una vida de llibre, que tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya.

Ricard Mas: Tot i que ja es va dedicar una exposició al tema de Dalí i el llibre (escriptura i il·lustració), la nostra proposta pretén ser un viatge exhaustiu per tot el que Dalì publicà, lligat a la seva peripècia vital. Els llibres influeixen en l’obra de Dalí, Gala llegeix en veu alta mentre Dalí pinta, Dalí concebeix llibres, tot revelant-se un bibliòfil erudit. L’exposició vol donar relleu i espai a una faceta encara no prou valorada. A més a més, el Dalí lector és un geni que es pot assolir a preu de kiosk. I l’il·lustrador també. Cal descobrir les més brillants, per bé que sovint desconegudes, facetes del geni. Està previst un gran –gruixut- catàleg que serveixi de referència als interessats de tot el món, que s’espera siguin innombrables.

Adolf : De tota la literatura produïda per en Dalí, de quina obra creu que n’estava més satisfet?

R.M. De dues obres : The Secret Life (1942) i Le mythe tragique de l’Angelus de Millet (1963, encara que redactat a la segona meitat dels trenta).

Màrius Serra: Hi ha molts exemples d’escriptors que travessen d’una llengua a una altra: Conrad, del polonès a l’anglès; Nabòkov, del rus a l’anglès; Kundera, del txec al francès; Gimferrer, de l’espanyol al català; Beckett, de l’anglès al francès. El cas de Dalí sembla una mica més confús, perquè escriu en català, espanyol, francès i subsidiàriament en anglès. ¿Quina és la llengua literària de Salvador Dalí?

R.M. Dalí comença escrivint en català, sobretot els seus articles al setmanari suburenc “L’Amic de les Arts”, però en fer el salt a França, ja no deixarà mai més aquesta llengua com a llengua literària. Dalí no escriurà més que una línia en anglés macarrònic per complaure algú. En espanyol, per necessitat i de manera una mica menys macarrònica, però vaja…

Màrius Serra: L’escriptura de Dalí es desenvolupa fora de les convencions ortogràfiques, sigui quina sigui la llengua en la qual escriu. Es diu que la poesia és allò que es perd quan es tradueix un poema. ¿Què es perd quan es fa una correcció ortogràfica d’un text original de Dalí?

R.M. No es perd més que quan passem un original a màquina. El grafòleg-psicòleg s’hi divertiria… Dalí reclama aquestes correccions abans de publicar, però mai se li toca una sola paraula, com a molt se li afegeix un punt o una coma. Possiblement, patia disgrafia, una variant de la dislèxia.

Ester Andorrà: Hi ha cap recopilació de tot el seu poemari?

R.M. No encara, però donarà sorpreses agradables, doncs és un gran poeta. Antisentimental, això sí.

Teresa Amat: Dalí havia dit diverses vegades que l’havia influït el pensament de Francesc Pujols (que tenia molt d’amalgama nebulosa i pintoresca), i aquest també havia manifestat admiració per l’obra de Dalí. Més enllà del que sembla una certa impostura mútua, una mena de broma molt pròpia d’ambdós personatges, si ens refiem d’alguns testimonis d’alguna de les converses que van mantenir, i que també podem apreciar en textos de tots dos parlant hiperbòlicament l’un de l’altre, ¿fins a quin punt creu que aquesta possible influència es manifesta efectivament en l'obra de Dalí, tant en la pintura com en l'escriptura?

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits