Coberta

Paper de Vidre

Davant d’això que en diem obra d’art —si és que existeix— potser és millor no dir res més. Cadascú ho sent com vol, i ho interpreta com pot, però ningú hauria de ser capaç d’aventurar-se a afirmar res de sòlid sobre això, tot i que n’hi ha a cabassos que ho fan, i s’aprofiten i viuen a costa dels que bonament intenten ser fidels al seu íntim desig, a la seva pròpia visió, aquells que intenten eradicar els filtres que ens anem posant a sobre i tracten d’arribar al cor de la ceba, els pocs provocadors que reflecteixen sobre el suport que troben més adequat la seva pròpia perspectiva, sense ànim d’ofendre perquè sí, perquè no ho podrien fer d’una altra manera. Per això la portada d’aquest número està en blanc. Perquè si som una mica fidels al que hem anat proposant durant tots els números de la revista, creiem que tampoc cap il·lustrador pot reflectir millor que un altre un tema tan grandiloqüent com l’obra d’art. No una obra d’art, sinó l’obra d’art. A ningú podem fer el traïdor i malvat encàrrec de fer una portada amb aquest títol. La millor cosa que es pot fer, doncs, es deixar-la en blanc.

 

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits