El soroll rovellat de la porta obrint-se havia despertat un dels criats, que es va sorprendre de veure que el seu amo estava preparant el cotxe i els cavalls a aquella hora de la matinada.

«Annabel Lee», Edgard Allan Poe

Salvador Macip | http://bloguejat.blogspot.com


Annabel Lee Redux

 

I

It was many and many a year ago,

In a kingdom by the sea,

That a maiden there lived whom you may know

By the name of Annabel Lee;-

And this maiden she lived with no other thought

Than to love and be loved by me.

Quant temps feia que no tornava a aquell regne vora el mar? Anys, deien les arrugues al voltant dels meus ulls i els cabells sense color acumulant-se'm a les temples. Segles, deia el cervell, perdut en una recerca frenètica i impossible. Només un instant, deia l'ànima, que en veritat no havia abandonat en cap moment aquell paisatge sense llum.

Sentia les onades darrere meu, colpejant l'arrel del penya-segat amb la mateixa força, amb la mateixa tossuderia de la darrera vegada que vaig escoltar la seva cançó. I tornava a estar entre els braços la donzella que només vivia pensant en estimar-me i ser estimada per mi.

Annabel Lee.

El seu cos era tan a prop meu, de nou. I tan llunyà. Inabastable. No ho podia resistir.

Vaig caminar amb pas ràpid cap a la sortida. Fora, els cavalls esbufegaven inquiets. Tenien més pressa que jo per abandonar aquell cementiri llòbrec. Potser l'instint animal els deia que havia de passar alguna cosa ominosa.

Vaig pujar al cotxe i vaig indicar amb un gest brusc al meu criat que em portés a casa.

Casa.

Feia molt que ho havia deixat de ser per mi, l'edifici envellit, enrunat fins i tot en algunes parts, ple de molsa i males herbes en altres, que havia estat la llar de la família. Quan els meus pares havien mort, havia començat a degradar-se, amb la lentitud dels cossos fets de pedra, com si volgués seguir-los cap a la tomba.

Els esforços dels servents que continuaven tenint cura d'ell des de llavors no havien pogut aturar un càncer que li afectava més el cor que no la part física. La mansió estava morint de pena sense els seus amos i sense l'atenció que necessitava de l'hereu, el fill únic que havia traït les seves obligacions per perseguir un somni foll.

Hauríem de fer les paus, aquella casa i jo, ara, si tot sortia bé.

Amb el somriure lluitant per tornar a la meva cara i el pit més ple d'esperança del que el seny aconsellaria, vaig creuar-ne el llindar. Ara només em calia esperar.

II

 

She was a child and I was a child,

In this kingdom by the sea,

But we loved with a love that was more than love-

I and my Annabel Lee-

With a love that the winged seraphs of Heaven

Coveted her and me.

Érem només dos nens, és cert, però el nostre amor era diferent. Era real. Era insultantment feliç. Era un desafiament constant als paranys amb què els àngels i dimonis sembren la vida dels homes.

Ens crèiem inseparables, indestructibles. Però només érem arrogants, vulnerables. Aquell amor tan únic ens convertia en víctimes perquè ho podíem perdre tot i en canvi no ens quedava res per guanyar.

Cada segon que passàvem junts era un regal dels cels, Annabel Lee. I llavors no ho sabíem. No ho sabíem, sinó no n'hauríem desaprofitat cap. És l'únic retret que em podia fer. Això i no haver sabut trobar abans el que buscava, haver tardat una eternitat a poder posar fi al meu desterrament, tan voluntari com necessari.

Un llamp va encendre la finestra i va esvair de sobte els records. Quan va arribar el tro que el perseguia, el menjador ja tornava a estar il·luminat només per la resplendor rogenca de les brases de la llar extingint-se.

Era el senyal.

Em vaig aixecar de la butaca amb tanta impaciència que vaig vessar el que quedava del conyac per terra. Vaig mirar la petita taca humida arrossegant-se lentament per les rajoles, engrandint-se en totes direccions, de la mateixa manera que, fora, els núvols grisos ho estaven fent pel cel.

Quan vaig sortir, la lluna ja havia desaparegut completament i queien les primeres gotes. El soroll rovellat de la porta obrint-se havia despertat un dels criats, que es va sorprendre de veure que el seu amo estava preparant el cotxe i els cavalls a aquella hora de la matinada.

Vaig manar-li que tornés al llit: el que havia de fer no requeria assistència. Em va obeir a desgana. Els ulls delataven que la seva por més amagada s'havia convertit en realitat: tots aquells anys malgastats a l'altra banda del mar havien fet embogir l'amo.

I potser sí que això era el que es podia llegir al meu rostre: una follia desmesurada que trencava la presa que la contenia i esclatava per fi en tot el seu esplendor. Però en mal interpretava les raons.

No obeïa a totes les penes que havia hagut de suportar durant els anys a l'exili, les privacions, les investigacions infructuoses, els suborns, les decepcions de les pistes esgotades, les falses esperances de testimonis de tercera o quarta mà, les hores cremades en les penombres de biblioteques que havien caigut en l'oblit, els viatges incessants, les fronteres creuades i tornades a creuar en direcció contrària, els freds polars i les calors insuportables de ciutats assolades per plagues desconegudes, la innocència perduda i la supervivència apresa a cops, els retalls d'informació pagats a preu d'or o obtinguts amb males arts, que anaven conformant un trencaclosques esgrogueït i, finalment, una porta que s'obre de cop i volta a l'abisme que perseguia des del principi.

No. La meva bogeria era de felicitat. De saber que per fi s'acostava el moment que havia somniat tant de temps.

III

 

And this was there a son that, long ago,

In this kingdom by the sea,

A wind blew out of a cloud by night

Chilling my Annabel Lee;

So that her high-born kinsmen came

And bore her away from me,

To shut her up in a sepulchre

In this kingdom by the sea.

El vent bufava des dels núvols que arribaven de mar endins, com si em volgués empènyer amb urgència cap al meu objectiu. Però jo no podia anar més ràpid. Arrossegava amb penes i treballs el meu tresor, el bagul que havia portat amb mi i que no havia sortit mai del cotxe, sempre a punt per quan fos necessitat. Sempre a punt per al desenllaç de la nostra història.

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits