Passada la sorpresa inicial, els seus primers pensaments no varen ser per al germà, que visqué aparentment el mateix procés en els darrers mesos, sinó per als pares, pobrets: dos fills, dos insectes, víctimes d’un maleït cop d’aire nocturn.

La metamorfosi, Franz Kafka

Lluc Seguí | Correu


Pometes vermelles

L’endemà del dia que la família, a la fi, havia pogut sortir a respirar l’aire lliure dels afores, després de la mort del seu germà Gregori, ella, Greta Samsa, en despertar-se d’una nit inquieta, es va descobrir convertida en un monstruós insecte, tombada sobre la closca dura de la seva esquena, potetes enlaire i ventre obscur. Passada la sorpresa inicial, els seus primers pensaments no varen ser per al germà, que visqué aparentment el mateix procés en els darrers mesos, sinó per als pares, pobrets: dos fills, dos insectes, víctimes d’un maleït cop d’aire nocturn. Com en Gregori, tampoc ella no es plantejà la raó del canvi. Sí que li vengueren al cap aquells primers moments estranys, els esforços, les paraules, la culpa, l’habitació refugi i trinxera, ella mateixa plorinyant a la cambra contigua, la tristor que omplia la casa. Una imatge passà fugaç pel seu capet lluent: ella, quan era humana –quina ironia!- cridant, mentre els pares s’abraçaven i, després, la mare suplicant que el pare perdonàs la vida al seu fill (fins a quin punt havien arribat) i al mosaic geomètric de les rajoles de la sala els punts vermells dels projectils llençats contra el germà, les pometes vermelles, aquelles pometes vermelles que esqueixaven l’aire, que colpejaven una vegada i una altra la seva mateixa closca, trencadissa i bruta, com una premonició, precursora i guia del seu destí sense horitzons ni esperança.

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits