Donem la maleta a un porteur i prenem un cotxe de punt descobert, emprenent el camí de Montmartre pel Louvre, l’avinguda de l’Opéra i els boulevards. Una entrada impressionant!

Quadern gris, Josep Pla

Joan Safont | http://http://www.joansafont.cat/


18 d’abril

L’exprés ha arribat a l’estació d’Orsay a l’hora exacta. Havia sortit de l’estació de França, engavanyat amb un vestit gairebé nou i un abric acabat d’estrenar i portant amb mi la maleta que m’havia acompanyat a comprar en Plana, un paraigua i el barret fort. El viatge, fatigós, interminable, s’ha allargat vint hores. En diverses ocasions ha aparegut en la meva imaginació la possibilitat de perdre el passaport –i tots els problemes que la pèrdua podrien comportar–, fet que m’ha dut a palpar-me, per fora, la butxaca de l’americana, inclús a ficar-hi la mà a dins cinc o sis vegades. D’ençà de la guerra, el passaport ha esdevingut un document importantíssim, fortíssim. S’ha imposat amb una rigidesa considerable.

Al peu del vagó em ve a trobar el meu amic Joaquim Borralleras, que ha vingut a París a passar una temporada. Donem la maleta a un porteur i prenem un cotxe de punt descobert, emprenent el camí de Montmartre pel Louvre, l’avinguda de l’Opéra i els boulevards. Una entrada impressionant! Quim resta en un mutisme total i recalcitrant. Les meves exclamacions ridícules davant les meravelles de París haurien trencat el seu estat de mutisme pensarós.

Poseu-vos a treballar ràpidament!, m’indicà Romà Jori, en acomiadar-nos, com a consigna.  

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits