Segur que em reconeix, perquè tots els qui hem compartit esquitxos del riu som com germans d'aigua.

«Riuada», Jesús Moncada

Jesús Tibau | http://jmtibau.blogspot.com


(Dins Històries de la mà esquerra)

 

Quin un, el vell Gòdia!

 

Des d'aquell viatge que tinc gravat a la memòria, i en alguns dels meus malmesos ossos, sempre que passo pel poble del Sant Crist, entro a l'església que li fa de llar tranquil·la i segura.

 

Em senyo davant la seva imatge, més per litúrgia que no per fe, descregut però respectuós com sempre he estat. Segur que em reconeix, perquè tots els qui hem compartit esquitxos del riu som com germans d'aigua; i encara més si el trajecte Ebre avall ha estat comandat pel coratge, i la tossuderia, del vell Gòdia.

 

Tots dos, el Crist i jo, ens mirem fit a fit, cadascú a la seva manera, i aquests segons que gaudim a mitges, lluny del pedrot que ens amenaçà aquell tèrbol dia, els dediquem, en silenci i tendresa, als vells navegants d'un riu orfe.

 

Quan algú obre la porta, les espelmes ballen.

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits