I ella havia quedat com una curta de gambals, incapaç de distingir la seva tendra àvia de pell lletosa en camisa de dormir d'un animal pelut i famolenc d'udol ronc que se la volia cruspir per dinar.

La Caputxeta Vermella, Charles Perrault

Gràcia Pernorès


La Capulleta Vermella

Tot i que reconeixia que li devia la vida, la Caputxeta no en volia saber res d’aquell vell xaruc amb escopeta, que fanfarronejava, dia sí i dia també, que ell l’havia salvat de les mateixes gargamelles del llop.

N’estava farta que cada dia aparegués per casa seva i mullés el seu bigoti llardós en el cafè de mitjó que li preparava la seva mare. I quina ràbia li feia que la mare se’l mirés embadalida, mentre li atansava el sucre,  corpresa de tanta valentia repetida. Ell, s’havia convertit en un heroi i la seva història havia donat la punyetera volta al món.  I ella havia quedat com una curta de gambals, incapaç de distingir la seva tendra àvia de pell lletosa en camisa de dormir d'un animal pelut i famolenc d'udol ronc que se la volia cruspir per dinar.

Per postres, la mare no la deixava sortir de casa si no anava acompanyada i, com ella, tenia tanta feina a flirtejar mostrant escot amb el llenyataire armat, la Caputxeta es consumia de pena i ràbia refotuda dins de casa. Farta de tan avorriment, ordia un pla per tornar a córrer entre papallones i floretes, o si més no, per treure’s de sobre aquell sòmines.  

L’àvia l’ajudà perquè havia quedat traumatitzada, per allò de passar-se tantes hores a l’armari. No suportava els espais tancats i la mare l’havia enviat a una residència, amb l’excusa que no volia que estigués en risc en la seva caseta enmig del bosc.  Però la Caputxeta sabia que la raó era una altra: poder dedicar temps a fer brillar el canó de l’escopeta.

Avisaren la mare de la residència, l’àvia no es trobava bé. El caçador no es molestà en acompanyar-la. La mare li deixà el sopar fet, pensant que anava per llarg, però tornaria de seguida, ja que la dolça anciana estaria del tot recuperada en breu. Un cop sols a casa, amb el caçador ajaçat a la poltrona, la Caputxeta es posà la seva capa vermella, que amb el temps i les rentades, havia perdut color, confonent-se amb la seva pell rosada i se li havia fet petita, molt petita.

I és que els llops prenen diferents formes i, a vegades, només a vegades, són difícils de distingir.  

CC. Contacta amb nosaltres. Crèdits